Vicenç Cuyàs Borés - Bibliography
Cortès Mir, Francesc (ed.) (1998): La Fattucchiera / Vicente Cuyás. Libreto Felice Romani. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.
Cortès Mir, Francesc (ed.) (1998): La Fattucchiera / Vicente Cuyás. Libreto Felice Romani. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.
E. Valentí Ferro (1992). 100 años de música en Buenos Aires. Buenos Aires: Arte Gaglianone.
X. Aviñoa (1996). Jaume Pahissa, un estudi biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.
J. Rabaseda i Matas (2006). Jaume Pahissa. Un cas d'anàlisi musical [Tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Waterhouse, William; Langwill, Lyndesay (1993). The New Langwill Index. (A Dictionary of Musical Wind-Ibstrument Makers and Inventors). Londres: T. Bingham.
Borràs, Josep; Ezquerro, Antonio (1999). 'Chirimías en Calatayud. Principio y final de un proceso constructivo' a Revista de Musicología, XXIII-2. Madrid: SEdeM.
Borràs, Josep (2001). 'Constructors d'instruments de Vent-fusta a Barcelona entre 1742 i 1826' a Revista Catalana de Musicologia, 1. Barcelona: IEC.
Sanmartí Esteban, Clara (2006). "Intèrprets de música", a Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo Editorial.
Mainar, Josep (et al.) (1970). La Sardana II. El fet musical. Barcelona: Bruguera.
Climent, José (1979). Fondos musicales de la región valenciana. I Catedral metropolitana de Valencia. València: Diputació de València.
Collell, Jaume (2011): «Joan Viladomat o la indústria del cuplet. MÚSICA. El compositor del celebèrrim tango "Fumando espero", Joan Viladomat (1885-1940), no surt a l'Enciclopèdia Catalana». L'Avenç, núm. 364: 44-67.
____ (2013): El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. Barcelona: Editorial RBA La Magrana.
Buxó Pujadas, Tomàs: Escuela de solfeo, 4 volums (inèdit).
____ Tratado de dobles notas (inèdit).
____ Método de piano (inèdit).
____ (ca. 1930): Método de solfeo. Barcelona: Unión Musical Casa Werner.
____ (1919): Pequeños estudios melódicos y de mecanismos fàciles y progresivos. Madrid: Unión Musical Española.
____ Técnica del piano (inèdit)
J. Subirá (1933). ‘Les produccions teatrals del compositor català Manuel Pla’, a Revista Musical Catalana, xxx. Barcelona: Orfeó Català.
J. Dolcet (1987). ‘L'obra dels germans Pla. Bases per a una catalogació’, a Anuario Musical, xlii. Barcelona: CSIC.
B. Kenyon de Pascual (1990). ‘Juan Bautista Pla and José Pla: Two Neglected Oboe Virtuosi of the 18th Century’, a Early Music, xviii. Oxford: Oxford University Press.
Martí Sáenz, Manuel (1949): Realizaciones de armonía a cuatro y cinco voces para órgano o piano, Pianos Orpheus: Barcelona.